si ens aturessim per un moment, a pensar quans dies passen davant nostre i no els valorem
quans ulls ens miren i no els veiem
quants perfums ens perdem
quantes melodies no sentim
sense ordre ni sentit, ens arribaria cor endins l'eufòria de viure i sentir
d'estimar i ser lliure
sense patir per límits establerts ni fites incomplertes..
au café du canall- les ogres de barback
perquè m'agrada la canço, i els brots de passió que em provoca...
amb mil somnis per realitzar i una vida per endavant.
dos ulls per veure-hi, unes potes per caminar... i mil coses més que puc contar.
perquè esclavitzar-me en deixar-me emportar per una societat plena d'ambicions que trenca qualsevol il·lusió?
prefereixo cridar i cantar.
ballar al ritme de la vida... no la establerta, sinó(contradicció) la somiada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada